pàgina actualitzada a

REPÚBLICA DEMOCRÀTICA DEL CONGO

Abans ZAIRE i abans Congo Belga

Afegim en aquest apartat d'emergències a l'actual República Democràtica del Congo donada la contínua situació de guerra civil, crisi humanitària de tot tipus i la falta de suports per resoldre la situació de violència, pobresa i malaltia de la seva població.

Animem a Nacions Unides i Unió Africana en el seu esforç per aconseguir una pau duradora i aconseguir compromisos en tots els ordres, especialment sobre l'espolio de les riqueses naturals de la regió, compromisos que permetin tot seguit la distribució àgil de l'ajuda humanitària i garanties per al retorn dels desplaçats i refugiats a les seves cases.

Denunciem l'explotació de nens a les mines, així com l'explotació dels nens soldats en les forces enfrontades en el conflicte i exigim acabar amb aquestes vils pràctiques.

Novembre 2008

El Govern de la República Democràtica de Congo no ha estat capaç de frenar els avenços del general rebel, Laurent Nkunda, fet que fa témer una nova internacionalització de la guerra com l'ocorreguda entre 1998 i 2003, amb més de 4 milions de víctimes, quan Rwanda, Burundi i Uganda es van aliar a rebels congolesos per destituir Laurent Kabila, que estava sent recolzat pels Governs d'Angola, Zimbabwe, el Txad, el Sudan i Namíbia.

Els refugiats i els desplaçats es converteixen involuntàriament en protagonistes d'un drama immens on cents de milers de persones desemparades desborden tots els ajuts existents al país, trobant-se alguns dels camps de refugiats enmig de territoris en conflicte armat.

La missió de cascs blaus de Nacions Unides s'esforça a mantenir un poder dissuasiu suficient per contenir a la guerrilla rebel i donar suport a l'exèrcit de la RDC reforçant els serveis mínims de seguretat i ajuda humanitària, la poca existent.

La Unió Africana i països europeus impulsen la cimera per la pau a la zona a celebrar a Kenya en els pròxims dies. La pau que tots anhelem en el centre de l'Àfrica no depèn només dels impulsos d'uns o altres, que també són molt importants i donen els seus fruits, sinó dels plantejaments del comerç i explotació de les riqueses naturals dels països del centre de l'Àfrica, en especial de la República Democràtica del Congo i la gestió de l'ajuda a la cooperació i humanitària de tota la regió, de manera que siguin justament això una ajuda i una riquesa per als pobles que habiten aquesta regió, desemmascarant la farsa existent de lluites rivals i denunciïn i impedeixin l'espolio i ús de les seves riqueses com a font de cobdícia per a provisió de riquesa de multinacionals i comerciants de guant blanc amb residència molt lluny de l'Àfrica.

APUNTS D'HISTÒRIA

La República Democràtica del Congo va aconseguir reconduir el seu autogovern el 1960 després d'alliberar-se del colonialisme belga, una època de segregació racial, tirania i explotació de les persones i les riqueses de les seves terres, una història similar a la de molts altres països de l'Àfrica. Lamentablement la independència no és sinònim de democràcia i justícia, de manera que l'explotació i la tirania no van desaparèixer, menys encara en un estat pobre i incapaç de desenvolupar la seva estructura i garantir estabilitat i progrés per als seus habitants.

Les riqueses que atresora el seu territori i subsòl són en bona part motiu de la seva inestabilitat, de les seves lluites fratricides, tribals, econòmiques, polítiques i de poder al major país de l'Àfrica. De mil i una maneres, amb justificació o sense ella, tirànicament i amb explotació infantil les entitats més ocultes de l'Àfrica han aconseguit continuar traient les seves riqueses, entre elles urani, diamants i coltan.

Gràcies a la intervenció de Nacions Unides l'estat de guerra civil i guerra centre africana es va contenir el 2003 (després de causar la mort a més de 4 milions de persones) mantenint una pau relativa, amb molts episodis de tensió i violència sense desencadenar una nova guerra oberta, però en un constant enfrontament armat. En aquesta situació cents de milers de persones desplaçades aconsegueixen sobreviure inexplicablement agrupant-se en desenes de punts de trobada improvisats majoritàriament, a tall de camps de refugiats, sota una precària protecció de Nacions Unides aconseguint inexplicablement sobreviure bona part dels seus habitants malgrat les grans manques sanitàries i alimentàries existents.

Apuntadors a pàgines d'interès vinculades: