|
|
Vicens Ferrer ens recordava en el
lliurament del premi Príncep d'Astúries: "Els problemes del Tercer Món són
d'una gravetat enorme. Som capaços d'arreglar-lo ara? Serem capaços de
respondre a aquest repte que ens llança la major part del món? Serem capaços
de tenir la voluntat, la imaginació, l'esperit, el impúls? Volem solucionar
els problemes? El segle XXI és l'última oportunitat per a realment acabar
amb la malaltia més gran de la humanitat, la pobresa".
Vicens Ferrer, el miracle viu a Amantapur (L'Índia)
AMB TRISTESA REBEM LA
NOTÍCIA DE LA SEVA MORT
El dijous 18 de juny del 2009 va morir als 89 anys un home que va somiar la
fi de la pobresa, aquell que va fundar i va crear un nou model de cooperació
integrant les relacions personals entre els beneficiats de la cooperació i
aquells que la sostenen amb les seves aportacions i el seu treball.
Ens afegim al dolor i lamentem la seva pèrdua i animem totes aquelles
persones que formen els projectes de Rural Development Trust (RDT) i la
Fundació Vicens Ferrer a seguir en el seu generós treball contra la pobresa
i a favor de la dignificació de la casta dels intocables, els més pobres
entre els pobres.
Vicens Ferrer, una persona meravellosa, excepcional, ha anat aconseguint el
miracle a Anantapur, a l'estat d'Andra Pradesh, una regió pobra i marginada
al sud d'Índia, amb pocs recursos hídrics i una pobresa estesa entre la seva
població. I dic miracle pel canvi que cada dia, cada mes, cada any, va
aconseguint per a més de dos milions de persones vinculades als seus
projectes, més de dos mil llogarrets i pobles. I ho va fer partint del seu
compromís, amb poques persones i pocs mitjans, però amb el convenciment que
la seva tasca havia de ser a favor dels intocables, els més pobres de
l'Índia, país a què li van permetre tornar després d'haver estat expulsat
pel recel i la por que va generar entre els privilegiats de Bombay.
Vicens Ferrer va somiar la fi de la pobresa i es va posar mans a l'obra per
aconseguir-ho, amb aquesta voluntat fèrria que li va caracteritzar, va
aconseguir que el seu utòpic desig d'acabar amb la pobresa fos una realitat
per a dos milions de persones, la vida de les quals va canviar i continua
fent-ho, va fundar en 1970 l'organització Rural Development Trust (RDT) per
contribuir al desenvolupament d'Anantapur i la fundació que porta el seu nom
(Fundació Vicente Ferrer el 1996) per assegurar la continuïtat del seu
projecte, benvinguts siguin.
Malgrat això sempre va generar recel i desconfiança entre els rics i
poderosos de l'Índia, com en altres ocasions els rics i poderosos se senten
atacats quan les condicions de vida dels més pobres es dignifiquen o tenen
aquesta possibilitat. La falta d'amor als seus cors impedeix eradicar la
pobresa i la dignitat de bona part de la vida de milions d'habitants
d'aquest planeta.
Vicens Ferrer va néixer a Barcelona, Espanya, el 5 de Maig de 1920, el 1936
va ser cridat a les files republicanes durant la Guerra Civil espanyola com
a part de la «Quinta del Biberó». En acabar la guerra va començar els
estudis de dret, però en la seva ferma determinació de descobrir el camí a
seguir per respondre la seva vocació: ajudar els altres (pobres,
discriminats, malalts...) es va incorporar a la Companyia de Jesús, una
organització que el va atreure per la seva imatge d'heroïcitat, saviesa,
grans ideals i lluita per un món millor.
El 13 de febrer de 1952, Vicens Ferrer va arribar a Bombay com
missioner jesuïta, va viatjar a l'Índia per finalitzar la seva formació,
però la pobresa de la qual va ser testimoni el va portar per nous camins,
convertint-se l'Índia a la seva llar, posant en marxa iniciatives per a la
construcció de pous, canalitzacions, construint dues escoles i un hospital
gràcies a la cessió d'uns terrenys, i organitzant petites cooperatives entre
els camperols a Manmad. El 1970 abandona la Companyia de Jesús i es casa amb
la periodista britànica Anne Perry.
El model de cooperació que ha defensat sempre ha estat el d'una vinculació
directa entre donants i persones beneficiàries, a través de l'apadrinament
de nenes i nens. Això crea un vincle emocional. Model diametralment oposat
al majoritari en l'actualitat, el de contraparts locals, basat bàsicament en
'papers' que volen demostrar que els projectes existeixen. Tant de bo les
ONG de Desenvolupament aprenguin alguna cosa d'aquesta forma de gestionar la
cooperació i d'aquest model de relació entre donants i receptors.
Hi ha persones la mort de les quals va més enllà de la pèrdua d'un ésser
estimat, allunya esperances i recorda l'aconseguit amb l'esforç i el
convenciment en un objectiu, dos milions de persones han vist canviar la
seva vida gràcies a l'esforç i el treball|feina continu de Vicens Ferrer,
junt amb la seva família i col·laboradors, l'amor i l'esforç sortits del cor
d’en Vicens Ferrer han aconseguit el miracle a Amantapur.
|
|
